Sembla
que quan Patañjali va confegir el YogaSūtra,
l’Astāngayoga ja existia. Això ens fa sentir com a l’Orient els ve de molt antic
l’afany d’investigar o de cercar formes de vida més orientades vers l’harmonia.
Com
ja vam explicar en el comentari del mes de març, l’Astāngayoga és un conjunt de
principis destinats a regular tot l’espectre vital de la persona. Res no en
queda exclòs ja que tota relació és canalitzada, orientada, per algun dels vuit
membres (YS 2.29)
L’objectiu
d’aquesta exigència vital és reduir les impureses fins eradicar-les i així la
llum del coneixement brillarà en nosaltres fins assolir el discerniment absolut
(YS 2.28) Poques vegades en el YogaSūtra,
Patañjali ens parla primer dels resultats que obtindrem si apliquem la
disciplina que ens està indicant. I tal vegada en aquesta ocasió ho fa així
perquè el ioga dels vuit membres és una disciplina exigent que, no ens
enganyem, haurem de practicar durant tota la vida.
El
nom és també significatiu: en un cos tots els membres estan en una relació
estreta. Un nadó creix proporcionalment,
és a dir, no li creixen primer les cames fins assolir la mida i la complexió de
les cames adultes i aleshores comencen a desenvolupar-se-li els braços. Un
creixement així seria inharmònic, antinatural. Per tant el desenvolupament dels
vuit membres de l’Astānga és necessàriament de tots els membres alhora i com
que en el ioga tot està interrelacionat, tot el que millori un membre millorarà
el desenvolupament de tots els altres i a l’inrevés igual. Són doncs com vuit
cercles concèntrics: si empenyem el més exterior cap endins la deformació
afectarà segur el següent, i pot fins i tot arribar
a afectar-los a tots si la pressió és molt forta. Per tant, tota millora que introduïm en la relació amb
nosaltres mateixos, per exemple, acabarà millorant també les nostres relacions
amb els altres, el nostre cos, la nostra respiració i la nostra meditació.
D’igual manera un problema reiterat i persistent en la relació amb algú acabarà
afectant tot el nostre ésser, perquè res no està deslligat o aïllat sinó que
tot participa per un igual de l’harmonia vital.
Beatriu Pasarin
