diumenge, 14 de gener de 2018

El ioga en capítols - Capítol 2-5

La pràctica i el desaferrament (YS 1.12)



Si hem de caminar des d’un punt fins a un altre, triarem el camí més curt i evitarem qualsevol desviació, sobretot no girarem ni a la dreta ni vers l’esquerra malgrat que camins ben planers i atractius se’ns obrin a banda i banda. Potser, durant el trajecte trobarem obstacles i aleshores tal vegada sí haurem de fer una marrada per a continuar en la nostra direcció. Tot això és la pràctica i el desaferrament (YS 1.12)

En el primer capítol dels YogaSūtra, Patañjali ens diu què és el yoga (YS 1.2) i què sabem de la ment (YS 1.5-11) i de seguida ens proposa per a canalitzar la nostra activitat mental un mètode:la pràctica i el desaferrament. Mètode aparentment senzill però d’una profunditat que es va descobrint amb els anys de pràctica (cosa que ja ens evidencia que allò més senzill és sempre lo més essencial i que en allò més senzill rau sempre el més alt valor, la més alta forma d’intel·ligència)

D’entrada, pràctica és tot allò que ens permet, ens ajuda, ens recolza i ens facilita anar en la direcció escollida. Desaferrament és tot allò que eliminem, que apartem, que evitem a fi de poder-nos mantenir en la direcció escollida.


Il·lustració 1: https://eva.ru/travel/read-rodni-smit-ehstetika-absruda-324.htm


No és fàcil canviar d’hàbits perquè els hàbits tenen, a vegades, arrels molt profundes (YS 4.8-11) Els hàbits són com la punta d’un iceberg: veiem l’hàbit i pensem que fàcilment ens deslliurarem d’ell perquè ignorem tota la força que hi ha amagada a sota d’ell, sustentant-lo.

Quan degut a l’experiència viscuda, hem sentit dolor i sabem que aquest dolor està causat per determinats comportaments nostres, per determinades formes d’actuar o de reaccionar que són en nosaltres com automàtiques, gairebé inevitables (YS 4.9), quan sentim que si no aconseguim aturar aquest comportament, continuarem patint (YS 2.16), la pràctica i el desaferrament ens donen una guia de fàcil aplicació per començar a adreçar-nos vers la claredat. És com si algú et donés una brúixola que serveix per orientar-te en el teu interior i en les teves relacions. Aquesta brúixola, fàcil d’utilitzar, la portarem sempre més amb nosaltres, ella ens guiarà en la descoberta dels nous horitzons que la regularitat en la pràctica, la perseverança i la confiança (YS 1.14) ens portaran a descobrir. A mesura que avancem en aquesta claredat res no ens distraurà ja (YS1.15) del camí escollit fins arribar a assolir el darrer nivell de desaferrament, aquell que potser arriba a uns pocs en vida, però que a la major part de nosaltres ens arribarà amb la mort: “la realització de la pròpia natura de Principi espiritual” (YS 1.16)

Mentrestant però, pràctica i desaferrament seran la nostra guia al llarg de tota la vida...

Il·lustració 2 https://es.pinterest.com/templekines/topics-gail-+-balance


Beatriu Pasarin

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada