"Actualment encara, els Yoga-Sūtra de Patañjali és
considerat com un dels tractats sobre el psiquisme humà més precís, més
clarificador i, per tant, més important. La seva finalitat és mostrar que la
pràctica de yoga pot modificar profundament la ment humana a fi de viure en
harmonia amb els altres i amb un mateix, fet que permet de progressar en un
camí d'espiritualitat universal.”[1]
Però Patañjalial al llarg d’aquests 195 aforismes no ens descriu en cap
moment què és la ment, només ens parla de la seva condició fluctuant, de la
seva necessària canalització i de les seves activitats, que diu són cinc:
coneixement just, saber erroni, imaginació, son profund i memòria (YS 1.6). D’aquestes
activitats ens diu també que ens poden causar dolor o no. Per tant en sí
mateixes són neutres. Tot dependrà de com les emprem o de les emocions que ens
suscitin.
La primera d'aquestes activitats és el coneixement just.
El coneixement és correcte o just perquè és fruit d'una experiència
sensible directa, de la reflexió o d'un testimoniatge vertader (YS 1.7). És a dir,
la primera manera d’obtenir un coneixement vertader és a partir de la pròpia
experiència, ja que l'experiència sensible directa ens dóna un coneixement vivencial, tangible
i concret. Un coneixement sensible, encarnat.
Si no podem tenir una percepció directa dels fets i som capaços de raonar
amb claredat, també podem arribar al coneixement vertader, però aquí ja topem
amb una condició: ens cal per obtenir-lo poder raonar amb claredat. Quan ambdós
mitjans no són aplicables, sempre ens queda consultar fonts fiables. Segons ens
diuen els comentaristes, Patañjali es refereix com a fonts fiables a les
Escriptures Sagrades o als ensenyaments dels grans Mestres.
El fet doncs que la primera forma d'arribar al coneixement correcte sigui
l'experiència sensible directa és un tret fonamental del yoga que implica:
- que
aquest coneixement és vàlid per a la persona que l'ha experimentat independentment
que els altres hi participin o no, el comparteixin o no, el comprenguin o
no
- que
aquest coneixement és per a la persona transformador, ja que no es tracta
d'una mera especulació intel·lectual, sinó que implica una experiència
vital que abasta totes les dimensions del seu ésser i que deixa per tant,
una empremta. No es tracta d’un coneixement que d’aquí uns anys podria
acabar oblidat, sinó que es tracta d’un coneixement que s’incorpora a la
vivència nuclear de la persona i resta com a pedra de toc de la seva
experiència.
Per tant aquest tipus de coneixement és, en sí
mateix, una font d'esperança i de llibertat. D’esperança perquè és una
“veritat”. De llibertat perquè deslliura de falses autoritats o d’autoritats
“externes”.
I tanmateix aquest coneixement just és una
activitat mental que tal i com ens indica el sūtra 1.2 igualment ha de ser
canalitzada a fi d’assolir la revelació de la Consciència veritable (YS 1.3)
Beatriu Pasarin
[1]Patañjali, YogaSūtra.
Traducció i comentari FransMoors. Les Cahiers de Présenced’Esprit, 2007, p.11