diumenge, 15 d’octubre de 2017

El ioga en capítols - Capítol 2-2

L’Essència i el Canvi (2)

Ens diu Patañjali que no sabem qui som, que vivim en la confusió respecte a nosaltres mateixos i que això genera distorsió a l’hora de relacionar-nos amb nosaltres, amb els altres i amb tot lo altre (YS 2.17) Per tant ens cal assumir que si volem viure, és a dir, si no ens volem reduir a la gestió de la vida i volem sentir la Vida, ens caldrà fer un treball d’investigació sobre nosaltres mateixos que aturi la distorsió i impedeixi la propagació del dolor en nosaltres, en els altres i en tot lo altre a causa de les nostres accions i reaccions.


Ens cal doncs desenvolupar una visió clara, pacífica i contínua (YS 2.26) Però per a desenvolupar aquesta visió hem de tenir ben present que les persones tenim un problema i que l’origen d’aquest problema no està en els altres sinó en nosaltres mateixos. No està en lo altre sinó en nosaltres. I hem d’experimentar, de sentir amb claredat, que l’origen d’aquest problema rau en la confusió d’allò que és essencial amb allò que no ho és i trobar els mitjans que ens permetin distingir en tot moment i en tota circumstància allò essencial d’allò que no ho és. Així ens ho va proposar el savi Vyāsa, que és el comentarista més antic del YogaSūtra, en explicar-nos el sūtra 2.27 de Patañjali.

Beatriu Pasarin

diumenge, 17 de setembre de 2017

EL IOGA EN CAPÍTOLS - CAPÍTOL 2.1

PRESENTACIÓ DEL SEGON ANY DEL YOGA EN CAPÍTOLS

Ara ja fa tres anys, vam començar un treball d’apropament als Yoga-Sūtra de Patañjali. Vam començar amb una frase setmanal, “Els pessics de sūtra”, que com pluja fina, no arriba a mullar, però et recorda la sensació de l’aigua.


Després de dos anys de pessics, el curs passat vam fer un pas més, vam deixar la pluja fina, i us vam enviar una pluja mensual: “El ioga en capítols”. Igual que la pluja d’una tarda d’estiu fa que ens aturem uns moments a contemplar com plou, el capítol mensual oferia l’oportunitat de reflexionar en alguns dels conceptes d’aquest gran text, que són els sūtras de Patañjali.

Com hi ha moltes maneres de ploure, també hi ha moltes maneres d’apropar-se als sūtras, per això aquest any els textos que us arribaran aniran signats per la Beatriu Pasarin.
Esperem de tot cor que aquesta pluja segueixi creant saó en la vida de cadascú de nosaltres. També agrairem, com sempre, si ens voleu fer arribar qualsevol comentari o suggeriment.

Ben cordialment,

Grup Bija
Associació per a la difusió del Yoga




L’Essència i el Canvi 1

Imagina que tot allò creat està format per tres energies: l’energia de la il·luminació, de la claredat o de la brillantor; l’energia de l’acció, de l’activació o del moviment i l’energia de la immobilitat, de la condensació o fixació. Si vols els pots posar colors: blanca, vermella i negra o groga, carbassa i marró.

Arbres, pedres, éssers humans, els grans mamífers o els petitíssims insectes. Els minerals, la sorra, el mar i el cel. En tots aquests éssers les tres energies hi són presents. No d’una manera estàtica sinó en continu moviment, com si ballessin entre elles, predominant ara l’una o ara l’altra. També en el nostre cos i en la nostra ment. S’alternen i es capgiren. Són l’essència de la matèria: el canvi constant.


Ara imagina que cada ésser té òrgans dels sentits per rebre i per comunicar el món creat i que l’onzè sentit és la ment que gestiona els cinc canals de rebuda (oïda, tacte, vista, gust, olfacte) i els cinc de sortida (paraula, agafar, locomoció, procreació i eliminació)(YS 2.18) Obtenim un immens teixit de sensacions, visions, sons i pensaments que s’estenen i cobreixen de punta a punta el món sencer: és l’experimentació de la matèria

I en aquest teixit tothora canviant i sensible imagina un fil d’or present en tots els dibuixos del teixit. És un únic fil encarnat en tot ésser, permanent, inalterable, que tot ho veu i ho experimenta: és la Consciència.

Així ens explica Patañjali(YS 2.17 i 2.18) que la persona és l’encarnació d’un principi permanent, en una matèria tothora canviant (2.20) Aquesta barreja ens genera confusions i dificultats de relació, alhora que ens impedeix la clara consciència de qui som o de què som. Però aquesta confusió és alhora, el ressort necessari que ens portarà a la feliç “comprensió de la natura real de les dues energies” (2.23): la de la Matèria i la de la Consciència.

Beatriu Pasarin