dilluns, 14 de maig de 2018

El ioga en capítols - Capítol 2-9

L’Astāngayoga: el yoga dels vuit membres (YS 2.28-55)


Sembla que quan Patañjali va confegir el YogaSūtra, l’Astāngayoga ja existia. Això ens fa sentir com a l’Orient els ve de molt antic l’afany d’investigar o de cercar formes de vida més orientades vers l’harmonia.

Com ja vam explicar en el comentari del mes de març, l’Astāngayoga és un conjunt de principis destinats a regular tot l’espectre vital de la persona. Res no en queda exclòs ja que tota relació és canalitzada, orientada, per algun dels vuit membres (YS 2.29)

L’objectiu d’aquesta exigència vital és reduir les impureses fins eradicar-les i així la llum del coneixement brillarà en nosaltres fins assolir el discerniment absolut (YS 2.28) Poques vegades en el YogaSūtra, Patañjali ens parla primer dels resultats que obtindrem si apliquem la disciplina que ens està indicant. I tal vegada en aquesta ocasió ho fa així perquè el ioga dels vuit membres és una disciplina exigent que, no ens enganyem, haurem de practicar durant tota la vida.




El nom és també significatiu: en un cos tots els membres estan en una relació estreta. Un nadó creix  proporcionalment, és a dir, no li creixen primer les cames fins assolir la mida i la complexió de les cames adultes i aleshores comencen a desenvolupar-se-li els braços. Un creixement així seria inharmònic, antinatural. Per tant el desenvolupament dels vuit membres de l’Astānga és necessàriament de tots els membres alhora i com que en el ioga tot està interrelacionat, tot el que millori un membre millorarà el desenvolupament de tots els altres i a l’inrevés igual. Són doncs com vuit cercles concèntrics: si empenyem el més exterior cap endins la deformació afectarà segur el següent, i pot fins i tot arribar a afectar-los a tots si la pressió és molt forta. Per tant, tota millora que introduïm en la relació amb nosaltres mateixos, per exemple, acabarà millorant també les nostres relacions amb els altres, el nostre cos, la nostra respiració i la nostra meditació. D’igual manera un problema reiterat i persistent en la relació amb algú acabarà afectant tot el nostre ésser, perquè res no està deslligat o aïllat sinó que tot participa per un igual de l’harmonia vital.

Beatriu Pasarin

dissabte, 14 d’abril de 2018

El ioga en capítols - Capítol 2-8

El yoga de l’acció i el yoga dels vuit membres (YS 2.28-55)

El yoga dels vuit membres és el gran camí del yoga perquè abasta tot l’espectre relacional de la persona. Els seus principis regulen totes les nostres dimensions: les relacions amb els altres, amb un mateix, amb el cos, amb la respiració, amb els sentits i amb la ment a fi de canalitzar-nos completament en una única direcció. No és doncs un camí senzill, Patañjali mateix l’anomena el gran vot (YS 2.31) i dedica el sūtra 2.31 a explicar l’exigència que suposa la seva practica. 

Contràriament i tal i com vam dir en el capítol anterior, el yoga de l’acció (el Kriyāyoga, YS 2.1) és un yoga preliminar,perquè els tres elements que el formen orienten i purifiquen les nostres accions. Donat doncs que la vida de qualsevol persona és tothora actuar i decidir, el yoga de l’acció és el yoga que tothom pot practicar, independentment de com estigui o de quina circumstància visqui.



Però també vam dir que és un yoga nuclear perquè forma part del yoga dels vuit membres (Astāngayoga, YS 28-55) Concretament ens el trobem inclòs entre els cinc principis que regulen les relacions amb un mateix (YS 2.43-45) Estem doncs davant d’una pedra de toc del yoga ja que tant si practiquem un yoga més preliminar com si practiquem el gran camí dels vuit membres, practicarem sempre aquests tres elements: la disciplina o ascesi, l’autoconeixement i l’abandonament a la Consciència superior.

Beatriu Pasarin

Il·lustració 1 http://arabesko.blogspot.com.es/2014/05/dibujo-artesania-mandala-trisquel.html